Cossos Reals: Trobant Inspiració en Lloc d'Il·lusions
En l'era digital actual les xarxes socials han esdevingut una font d'inspiració per a molts. Però quan es tracta de la indústria del fitness, hi ha una preocupació persistent que pot dissuadir a molts homes de perseguir un estil de vida saludable: la percepció de models de cos impossibles d’obtenir que es mostren a les plataformes socials. No obstant això, és essencial desmuntar les falses imatges i promoure una perspectiva realista sobre el fitness i la salut. En aquest post, explorarem com la pressió d'aconseguir cossos ideals i aparentment fora d'abast pot ser contraproduent i per què és més útil mirar models de cossos naturals i no artificials. Ho desenvoluparé a continuació.
La Il·lusió de la Perfecció
Una de les principals raons per les quals moltes persones eviten començar a cuidar del seu cos és la percepció d'una idealització inassolible del cos perfecte. Les plataformes socials estan inundades d'influencers que mostren cossos enormes, esculpits i tonificats, creant una pressió perquè els homes ens mesurem amb aquestes imatges retocades. És crucial recordar que molts d'aquests cossos massius i aparentament perfectes es construeixen gràcies a substàncies anabolitzants que es fan servir a les esquenes de les seves audiències.
La Veritat Darrere dels Cossos d’Instagram
És important educar-nos sobre els processos que cal seguir per aconseguir els cossos que es mostren a les xarxes socials. La gran majoria d’influencers fitness oculten l'ús de substàncies perilloses que fan que els seus cossos siguin impossibles de replicar de manera natural. Avui en dia el món de les hormones anabolitzants en el fitness està molt desenvolupat. Hi ha moltes més hormones que la típica testosterona que l’Arnold o en Sylvester Stallone es punxaven per fer les seves mítiques pel·lícules.
Estem parlant d’insulina, SARMs (estimuladors de receptors d’hormones) i altres hormones sintètiques que ni tan sols donen positiu en controls anti-dopatge. Aconseguir un cos saludable i ben tonificat requereix temps, esforç, paciència i una combinació de dieta equilibrada i exercici regular ben planificat. En canvi, la majoria de transformacions brutalment ràpides que es mostren a les xarxes socials s’aconsegueixen amb l’ús d’aquestes substàncies clandestines que cada vegada són més fàcils d’aconseguir (es poden aconseguir online si saps el que et fas). Per no parlar de les dietes exageradíssimes que segueixen per arribar a aquest estadi, dietes no sostenibles per qualsevol persona que no es dedica al culturisme. En resum, la gran majoria de cossos que veus per les xarxes socials són anti-naturals.
Models de Cossos Naturals
En lloc de comparar-nos amb cossos idealitzats i anti-naturals, cal mirar models de cossos reals i accessibles que s’han assolit de manera natural. Exemples d'això són actors com Henry Cavill, que va transformar el seu cos per interpretar a Superman; Daniel Craig, que va encarnar a 007 amb una imatge atlètica; Tom Hardy, que es va posar en forma per a la seva actuació a "Warrior"; fins i tot Brad Pitt, que va encarnar al semi-déu Achilles a “Troia” lluint un cos espectacular.
De dalt a baix i d’esquerra a dreta: Brad Pitt (Troia), Henry Cavill (La Lliga de la Justícia), Tom Hardy (Warrior) i Daniel Craig (Casino Royale).
Aquests cossos són resultat de la dedicació, l’entrenament, la planificació professional i un enfoc realista cap a la salut, el fitness i el que un cos humà adult pot aconseguir de manera natural en un espai de temps raonable.
Conclusió
Per superar la barrera psicològica que impedeix molts homes començar a obtenir un cos musculat, és essencial canviar la percepció del que és un cos ideal. Desmuntar la il·lusió de la perfecció anti-natural i promoure els models reals pot ajudar a establir expectatives realistes i fomentar un enfocament saludable cap al fitness. L'objectiu ha de ser millorar la salut, la força i el benestar en lloc de perseguir cossos propis d’usuaris de dopatge. Així que recorda, el camí cap a un cos saludable es basa en la dedicació i l'acceptació del que un cos humà adult és capaç d’aconseguir.
Ernest
